Jornada del 4 de juny

EL DIA HA ARRIBAT! I… què bé ho hem passat!

Per fi, avui era la data tan assenyalada en les agendes. Ens ha fet un dia fantàstic i tot ha anat sobre rodes. Sabia que seria una gran celebració, però encara ha anat millor del que em podia imaginar. Així que, us vull explicar tot el que hem fet i ensenyar-vos alguna fotografia que he pres.

Les noies de les danses hem començat el dia reunint-nos en una de les aules del edifici de magisteri, on vam estar acabant de preparar ahir els balls. Ràpidament hem fet un últim repàs... hem comprovat que totes sabíem que havíem de fer i que els CD’s de música estiguessin a punt (varies n’havíem gravat per si de cas un no funcionés). I corrents, corrents... hem anat cap a l’esplanada de davant de l’edifici de psicologia, on ens havíem reunit amb la resta de les companyes i on esperaríem l’arribada dels petits.

L’espera se’ns ha fet llarga! Però, finalment hem vist arribar el primer autocar i ja ens han vingut les ganes de ballar! Mireu quina fotografia més xula ens hem fet totes les noies que havíem preparat els balls: (com heu vist, ens havíem posat d’acord en vestir-nos amb una camiseta de color rosa, per tal de distingir-nos i tenint en compte que era un color que no representava a cap grup).

Els autocars de les escoles han començat a arribar... de l’escola Fluvià, Rosa dels Vents, els Encants, La Maquinista, Baró de Viver, Eulàlia Bota, etc. Tot i que l’escola Can Fabra ha tingut un imprevist i s’ha incorporat més tard, les tortugues, els cargols i les formigues (on vaig estar tot el primer semestre) de P-3 d’aquesta escola també s’han apuntat a la gresca. D’aquesta manera, i com veieu a les fotografies, els nens i nenes s’anaven distribuint al porxo de l’edifici, allà on feia ombra, mentre esmorzaven. (mireu les fotografies)

Tot seguit... s’ha esdevingut un moment molt especial. Ens hem ajuntat tots i totes per fer-nos una fotografia de grup enorme! Crec que la més gran en la que he sortit en la meva vida, quants nens i nenes! Donava impressió. I amb tot, anàvem pensant amb els balls que els teníem preparats. No tinc la fotografia que han pres, però si una que he fet des de la meva perspectiva amb la que us en podeu fer una idea de la quantitat de persones que érem.

I per fi... s’ha donat per començada la jornada d’activitats! Els diferents grups han marxat allà on els tocava (àrea de jocs, cinema, titelles, recorregut, danses i teatre). I nosaltres ens hem quedat amb quatre classes de P-4 per ballar.

He de felicitar a la Soraya, que ha fet unes intervencions amb el micròfon molt i molt bones, m’ha sapigut greu que no pogués ballar amb els nens i nenes la majoria de l’estona, però gràcies a ella no ens hem perdut ni un pas! La veritat és que he tingut molta sort amb les companyes que érem fent les danses, ja que ens enteníem molt bé i ens hem acompanyat i compenetrat força bé amb les activitats. Quin goig d’organització! Com podeu veure estic molt satisfeta de la proposta de les danses.

Bé, el grup de P-4 amb el que hem iniciat els balls jo i dues companyes més, l’Alibe i la Sheila (tal i com ens havíem organitzat), aquest cas, es tractava d’un grup petit de nens de l’escola Baró de Viver del que he de dir que tot i que ballant la primera cançó ens ho hem passat pipa, durant la segona un parell de nens no han volgut ballar ni amb l’esforç de la seva mestra i ens han distret una mica del ball. Tot i això, hi ha hagut moltes rialles i hem trobat uns ballarins de primera.

El segon torn de nens i nenes eren de classes de P-3. Aquesta vegada, l’Alibe, la Sheila i jo hem ballat amb una classe de l’escola la Maquinista amb un nombre bastant gran de nens. Teníen unes mestres molt divertides i ens han ajudat a animar la gresca, ja que tal i com ens suposàvem, els petits de P-3 són el nivell que més els costa dur a terme dues coreografies seguides, però sense dubte, també ho han fet genial!

(grup de P-3 de l'Eulàlia Bota ballant la cançó del Llibre de la Selva)

Ja per acabar, l’últim torn era de grups de nens i nenes de P-5. Ens hem trobat amb la María i la Rocio que feien de guies de dues classes de P-5, així que ens hem posat amb la classe on era la Rocio (una noia del grup 2-A), de l’escola Fluvià. Quin grup més maco! Ahir us vaig explicar les cançons que faríem per cada curs, així que segons com ho havíem organitzat amb els grups de P-5 tocava ballar la cançó de High School i el Buggie, però finalment, mentre els nens de P-5 bevien una miqueta d’aigua, hem parlat unes quantes noies de les danses i hem decidit canviar el Buggie per la cançó de la rodanxa, ja que aquesta havia triomfat amb el grup de P-4 i era la que més ens havia agradat com quedava. I sí... ha estat una bona idea! Ho puc afirmar, ja que l’hem tornada a ballar unes quantes vegades, cada cop més i més gent segons anaven arribant els diferents grups

Així que al final... tots els participants de la jornada.. HEM BALLAT UNA RODANXA EN GRAN! Ha estat divertidíssim.

Després la nostra participació ha finalitzat, així que hem acompanyat als petits a dinar al jardí de les Heures.

Jo he anat una mica més tard a dinar, ja que els nois que enrregistraven les activitats del dia en un vídeo m'han demanat a mi i a una companya si ens podien "entrevistar" sobre què pensavem del dia. Així, hem passat a la sala del teatre i el noi m'ha preguntat mentre ho gravava com ens haviem organitzat aquesta jornada i durant quant temps? també m'ha preguntat què haviem après i si el dia ha complert les expectatives que teniem?

Quines preguntes més interessants! Doncs, la meva resposta ha estat que la organització ha resultat un factor importantíssim per dur a terme aquesta jornada, i que per tal de tenir-ho tot a punt hem estat preparant per grups d'alumnes les diferents activitats durant les hores de classe i al llarg de dues setmanes.  Penso que s'ha de destacar la lavor dels mestres de l'assignatura que s'han possat en contate amb les escoles i han delimitat els horaris i activitats pertinents. Aquest element organitzatiu també va unit a la segona pregunta, ja que potser el aprenentatge més fort que he extret és justament la rellevància d'aquesta organització a més, de la importància de durant les activitats mostrar-nos actives i animar a la participació i a la festa, possibilitant temps per beure aigua, anar al lavabo, repetir balls que més agraden, etc.

Estic molt contenta dels resultats d'aquest dia, tot ha estat molt positiu i ben organitzat. A més, vaig voler escollir implicar-me en l'activitat dels balls ja sabent que podríem preparar unes propostes amb les que gaudir de la jornada.

Tornar a veure els nens i nenes amb els que hem compartit l'experiència del projecte escola-universitat ha estat emocionant i molt gratificant: he pogut "despedir-me" dels petits de l'escola Eulàlia Bota i de les formigues de la classe de P-3 de Can Fabra. En la meva opinió, aquesta proposta de visitar les escoles ha estat la més positiva del meu primer curs de carrera, i de la que més aprenentatge i motivació puc extreure'n. Per a mi, haver viscut aquesta experiència potencia les meves ganes de conèixer el món educatiu i implicar-m'hi. Avui he tornat a sentir que realment l'educació infantil és el que m'agrada, que és un pensament que s'ha enfortit també gràcies a la meva participació en les escoles.

La capsa de les il·lusions poc a poc es va tancant, a mida que s'acaba el primer curs, però el blog seguirà obert per poder recordar aquests dies i aquestes primeres impressions.

Fins aviat!

Últims preparatius dels balls!

Avui les il•lusions de la capsa segueixen dirigides a preparar la jornada de demà. D’aquesta manera, a primera hora del matí ens hem agrupat les companyes que ens encarreguem de les danses per acabar de decidir les coreografies que farem amb els grups de nens i nenes. A més, volíem fer tantes vegades com fos possible els diferents passos per tal de què demà els recordem bé.

Per tal de facilitar els jocs de demà, finalment hem demanat a la Begoña si serà possible tenir un micròfon o algun aparell per amplificar la veu. Aquest ens caldrà per a que la Soraya, que l’hem escollida com a “guia” dels grups, ens pugui marcar bé els passos i les diferents cançons, tanmateix, ens ajudarà a organitzar-nos.

Primer hem començat a practicar la cançó de la rodanxa que hem preparat per als grups de P-4, aquesta és poc complicada però molt divertida. Després hem continuat practicant el ball del Llibre de la Selva que hem preparat pel grup de P-3, que és el ball més senzill.

Finalment, a dia d’avui encara no teníem clar quina cançó fer amb els grups de P-5, que hauria de ser la més complexa. Així que ens hem posat a reflexionar sobre les opcions que teníem sobre la taula i després de debatre quina era la més apropiada hem decidir escollir una cançó molt coneguda del musical Hight School, que és molt alegre i fonamenta el companyerisme i l’amistat. L’altre opció que teníem pensada era una cançó molt famosa entre infants d’una sèrie de televisió. No hem escollit aquesta però, pel contingut de la lletra i pel missatge de la cançó (no el creiem adequat).

Com demà ja és el gran dia, hem quedat totes les noies que fem les danses a les 8.30 del matí en l’aula on fem l’assignatura per fer un últim repàs dels valls i poder assegurar-nos de tenir ben a punt les cançons i tot els ordres dels grups. En la meva opinió, quan fem els balls serà necessari marcar bé els passos i anar segures per a que els nens i nenes ens puguin seguir bé, ja que sovint es perdran.

Així, la distribució per demà queda que hi hauran quatre grups de nens i nenes del mateix curs cada torn de mitja hora (un grup per classe). Per tant, seran tres tandes de tres grups de P-3, P-4 i P-5 que passaran per les danses.

Entre l’estona d’arribada dels infants i d’organització en l’espai i el temps de sortida la mitja hora per cada torn dedicada a la dansa queda reduïda a 10-15 minuts. En aquest temps farem:

- Grups de P-3 : Ball del Llibre de la Selva i ball del buggie.

- Grups de P-4: Ball de la rodanxa i ball del buggie.

- Grups de P-5: Ball de High School Musical i ball del buggie.

Què us sembla? Estic molt contenta dels resultats de les coreografies, ja que ens ho passem genial practicant-les a l’aula i això significa que demà... ens ho passarem molt millor amb tots els nens i nenes!

Danses i més lectures

Aquest matí encara eren més notables les cares plenes d'il•lusió quan preparàvem la jornada del pròxim divendres, i és que... queden 3 dies! Serà un dia fantàstic, espero que faci més bon dia que avui. A més, justament aquest dia no em toca treballar per la tarda i podré quedar-me fins al final.

Les danses ja estan en marxa! Les noies són molt bones coreògrafes i han tingut idees genials per a fer amb els nens. Primerament, l'altre dia ja vam estar decidint quines cançons podien ser les idònies per a escollir per els nens i nenes, sobretot centrant-nos en les diferents edats; s'ha de tenir en compte que els infants de P-3 no podran seguir tan bé una coreografia complexa com potser sí són més capaços els de P-5 (que tenen millor coordinació i memòria).

A part, per tal de decidir la música havíem de pensar en cançons conegudes pels nens, o si més no, amb ritmes fàcils.

D'aquesta manera, avui ja hem estat escollint els passos d'una cançó del "Llibre de la Selva" i de la cançó "rodanxa" del Club Super 3. Què divertides! Ens ho hem passat "pipa" practicant els moviments i estic convençuda que també ho passarem genial el proper divendres amb els petits. Per contra, he de dir que em preocupa que els passos se succeeixin massa ràpids i els nens no els captin, o que no tinguem temps per organitzar-nos bé i es perdi una mica el control. Per tal de solucionar-ho la Marta ha tingut una idea perfecte: una de nosaltres es col•locarà en el centre de l'esplanada i farà d'animadora de tots els grups, donant pas a les diferents cançons i passos. Podria afirmar que aquesta farà com si fos una directora d'una gran orquestra de musics, que assenyala a qui li toca i com ho ha de fer.

Què us sembla? Té bona pinta, oi? Ja us explicaré com seguim preparant-ho el dijous, ja que avui encara ens ha faltat més temps.

Però la sessió d'avui no acaba aquí, sinó que també s'han fet dues exposicions de lectures.

La primera l'ha preparada la Belén i la Patricia, amb sorpresa final inclosa. Ens han introduït un fragment de la lectura "Nens de vidre" al voltant del qual ha girat tota l’exposició. En aquest breu text apareixia la narració que fa Carme Barba sobre l'actuació d'en Pau davant els problemes: el nen s'ajeu i fa com si fos un gos.

La Belén i la Patricia ens han proposat la següent qüestió: per què creieu que el Pau es converteix en un gos? La Imma ha contestat el que a mi també em rondava pel cap, que el Pau es transforma en un gos per cridar l'atenció quan no li fan cas. Després de varies intervencions, totes des d'una visió semblant, la Patricia ens ha explicat que des de les seves perspectives, que el Pau actuí així és un fet normal en els infants, ja que ho utilitzen com a mecanisme de defensa habitual.

-I en quin animal us transformaríeu vosaltres per enfrontar-vos a un problema? - han preguntat la Belén i la Patricia. En comptes de respondre verbalment, ens han demanat que dibuixéssim l'animal per enganxar-lo en un mural d'un gos. Jo he dibuixat un elefant, ja que hem caldria transformar-me en un animal fort i segur.

Per últim les noies ens han sorprès gratament quan ens han ensenyat un e-mail que els ha escrit la Carme Barba, en resposta a una pregunta que li van fer elles sobre el tema que hem tractat al llarg de la exposició (perquè el Pau es transforma en un gos). La resposta de la Carme ha estat clara i precisa: qualsevol interpretació que fem per explicar l'actuació d'en Pau és bona, ja que ella ha escrit el llibre des de la visió de mestra i a partir de les pròpies experiències, no com a psipedagoga o psiquiatra.

Què interessant! Ha estat una bona aportació per entendre més la història d'en Pau.

La segona exposició ens l'han feta l'Andrea i l'Olga. Abans d'explicar-la, he de comentar que m'ha semblat molt maca i emotiva per a la reflexió.

Ens han exposat un fragment que ja coneixíem, també del mateix llibre "Nens de vidre". En aquest, la mestra Clara deia a la Marina que podia retornar el cop que havia rebut del Pau.

L'Olga i l'Andrea ens han dit que s'ha d'evitar la violència i tractar de seguir sempre insistint en evitar les males conductes. Com a mestres cal que siguem perseverants.

En canvi, quan hem parlat del cas de la lectura i d'altres que hem observat nosaltres mateixes han sorgit idees divergents, i algú ha vist comprensible l'acte de la Marina favorable a la violència.

En conclusió, i després d'un breu debat, opino que en casos com en el de la lectura, i en mals comportaments reiterats, cal el suport d'un especialista. Per exemple, la Soraya ha comentat que en l'escola Can Fabra hi ha un nen amb problemes de conducta que amb el temps ha millorat moltíssim gràcies a l'ajuda d'un especialista.

Finalment, la sessió i l'exposició ha conclòs amb la cançó "Imagine" de John Lennon. L'Andrea ens ha dit que hem de creure i lluitar per aconseguir un bon clima a l'aula i unes bones conductes, tot evitant la violència. Encara que sigui difícil eliminar-la del tot, cal creure en que es possible per tal de desfer-nos almenys, d'una part. L'Olga ens ha donat una llavor símbol del principi dels nostres somnis, de la qual creixeran boniques flors.

Co-tutoria: parlem directament amb els mestres

La capsa de les il·lusions s'omple per ultima vegada amb co-tutories.

I és que avui hem fet la darrera sessió de mestres i, com ahir us vaig explicar, ha estat una sessió especial ja que l'hem fet al Palau de les Heures. Allà ens hem reunit amb totes amb les mestres de les escoles on hem fet el projecte i ens hem separat segons les escoles on hem estat aquest semestre per anar comentant els aspectes que més ens havien agradat, els més interessants i quines propostes de millora podiem fer. Després ho hem escrit tot en els pètals de les flors que ahir vam retallar. 

Jo m'he reunit amb les companyes que vam anar a l'escola Eulàlia Bota i una de les mestres per comentar tots els dies i les qüestions que han anat sorgint.

Hem arribat a la conclusió que ha sigut una experiència meravellosa i beneficiosa. No tothom té l'oportunitat des de primer curs de magisteri d'introduir-se en una escola i veure i participar en les seves activitats. A més, en el nostre cas, tant els nens i nenes com l'equip docent ens han tractar com una mestra més i ens han fet sentir que formàvem part de l'escola.

He de dir que hem sentia molt unida a les escoles on he estat (en el primer semestre vaig anar a Can Fabra i en el segon a l'Eulàlia Bota), ja que pertànyen al meu barri i entorn. Amb tot això, vaig agafar molt afecte als nens i nenes i ara hem sap greu no tornar a estar amb ells. Des de la meva perspectiva, ha estat una experiència fabulosa i que en alguns moments m'ha fet pensar: què feliç seré quan sigui mestra! i l'experiència m'ha deixat un somriure cada vegada que em paro a recordar.

Seguint amb l'explicació d'avui... el dia d'avui ha continuat amb una reunió de tots els grups de les escoles en la sala de graus del Palau de les Heures. Hem posat en comú les idees i totes les nostres flors, inclòs han fet una papallona! Mireu el resultat:

Algunes de les coses que més han agradat en general, les representants de les diferentes escoles han coincidit en poder participar en l'escola com a una experiència gratificant, la relació amb els mestres, poder entrar a les aules com si fossim mestres i poder aprendre a través de l'experiència (des de la meva visió és la millor manera d'aprenentatge).

El que més ha interessat per exemple, de l'escola els Encants destacaven que els mestres treballen a partir dels interessos dels nens i nenes. També, de l'escola Rosa dels Vents ha interessat molt la bona integració dels infants.

Per últim, hi han hagut una sèrie de propostes en el mateix sentit la majoria. Un parell d'escoles han proposat conèixer què fan els nens a l'escola la resta de temps que nosaltres no presenciem, hi ha una mica de falta de traspàs d'informació i comunicació. Ens agradaria passar un dia senser en l'escola. Des de l'Eulàlia Bota hem proposat que hi haguin més recursos humans per a sortides i pel dia a dia en general, també que els nens i nenes de P-3 no participin en els espais durant el primer trimestre escolar, ja que encara són molt petits i és un trasbals fer tants canvis de grups.

I aquí finalitza la sessió d'avui.

Cada vegada queda menys per la jornada del dia 4!

L'últim dia de co-tutories

Avui ha estat el segon i últim dia de co-tutories amb les companyes. La meva companya de co-tutories, la Rebeca, ja no esta cursant per ser mestre... Bastant gent se n'adona que això de ser mestre no és lo seu i han decidit deixar-ho; per una part em sap greu perquè penso que és una professió molt maca ( almenys per mi el món educatiu en general és el que més feliç em pot fer per sentir-me realitzada en un futur, ho dic convençuda!), però bé... confio que trobin allò que els faci contents.

Tot això per dir-vos que avui he fet la co-tutoria amb l'Anna i la María.

Ha estat una sessió relaxada, i focalitzada en preparar el dia de demà.

Com ja ens va dir l'Anna, en aquesta sessió de mestres utilitzarem una dinàmica diferent a l'habitual, i és que ens anirem a fer la co-tutoria al Palau de les Heures que està al costat de la facultat de Psicologia.

Ens ha explicat que ens agruparem per escoles i tractarem diferents temes; amb la qual cosa penso que ens permet una proximitat cap als mestres i les mestres amb les quals interactuem.

A més a més, demà en comptes d'usar un suport power point, les representats de cada escola hauran de llegir les aportacions corresponents. Llavors, quan estem agrupats haurem d'omplir uns pètals contestant a tres preguntes.

 

No sé com sortirà aquesta dinàmica, però trobo molt convenient canviar de metodologia per fer arribar a les escoles quin és el nostre pensament, ja que de l'altra manera ja estàvem una mica més cansats i no sabíem gaire bé quines aportacions fer i quins comentaris afegir. (Ens trobàvem sempre amb les mateixes qüestions).

Després de parlar de la co-tutoria de demà, ens hem posat a treballar per la jornada del proper divendres dia 4 que és quan vénen els nens al campus de la universitat i per tal de portar les tasques a terme ens hem reunit per grups. Les meves companyes i jo, que ens dediquem a les danses de la jornada, hem començat a triar cançons.

Quines ganes que tinc de que arribi el dia 4!

Sessió amb la classe 2-A

La sessió d’avui l’hem realitzat conjuntament amb les noies del grup 2A i la Begoña, ja que l’Anna no ha pogut assistir a classe.

Així doncs, ens hem adaptat a l’estructura que seguien al grup. Primer, una noia ha dut a terme la seva exposició sobre el llibre. Resulta que el llibre que han treballat en aquest grup és "Un diario de classe no del todo pedagógico" de Carmen Navarro. És un llibre que vaig llegir fa uns mesos i realment m'agrada. És una visió molt realista, des del punt de vista de l'autora, la qual narra el dia a dia a l'aula, les noves situacions, les resolucions dels conflictes. És una obra molt propera, i semblant al tipus que hem tractat nosaltres, amb les lectures de "nens de vidre" i "la niña del làpiz marrón", que m'han agradat molt pel mateix motiu: tots tres et fan implicar-te com a lector dins les situacions que es donen a l'escola.

Així, la Begoña ha escollit els temes que li semblaven més interessants de l'exposició per comentar i, entre tots, tot fent un debat, hem tret diverses conclusions.

Un dels temes que hem estat més estona parlant ha estat la relació família-escola. Cal que insistim en aquesta interacció, ja que aquest és un element essencial per assegurar el bon aprenentatge i desenvolupament dels infants. La comunicació entre aquests dos contextos fonalmentals pels nens i nenes ha de ser recíproc i actiu. Hem de lluitar per aconseguir que tant família com escola segueixin una mateixa línia respecte al creixement de l'infant. A més, aquesta comunicació ens permetrà saber més sobre l’infant i el seu entorn i així, podrem arribar a comprendre millor el seu comportament.

Un altre tema que ha sorgit ha estat les necessitats educatives especials. Una noia del grup A va fer una pregunta fa uns mesos i avui l'hem repres. La noia es questionava perquè sempre es parla d’adaptacions de les activitats i el currículum a nens que presentaven un ritme d’aprenentatge més lent, però perquè això no es fa també amb aquells que tenen molta més facilitat i lleugeresa per realitzar les activitats que els altres companys.

Entre totes hem arribat a la conclusió que de la mateixa manera que oferim solucions per a aquells nens que tenen més dificultats, també ho hem de fer amb els del cas oposat, ja que sinó correm el risc que aquests infants es desmotivin respecte les tasques i activitats.

Per això, és important que modifiquem les activitats, fent que agafin nivells de complexitat major, o bé que els donem altres menes de responsabilitats com ara ajudar als altres companys.

Durant l’ultima part de la classe, ens hem posat amb les nostres companyes de cootutories per comentar l’experiència a les escoles durant les jornades passades i a més, hem organitzat l’assignació de responsabilitats pel dia 4 de juny.

Jo he escollit danses! Posarem música en el pati de davant de l'edifici de psicologia i farem coreografies. Serà una bona festa el divendres!

L'últim dia a l'escola

Avui és l'últim dia que ompliré la capsa de les il·lusions amb la relfexió d'un dia a l'escola Eulàlia Bota, ja que ja arribem a fi de curs i el projecte finalitza. Quina pena!

Bé, doncs us explicaré que hem fet aquest matí a la classe de les estrelles de P-4: avui hem seguit fent plàstica. Però no ha estat una plàstica qualsevol, sinó que ha estat dirigida a profunditzar sobre els nostres aprenentatges del cos humà, ja que els nens i nenes s'han retractat a ells mateixos amb trossets de paper de color. Primer de tot la mestra Georgina ha explicat què faríem, ella portava uns sobres amb papers retallats per ella que nen per nen, segons els anessim cridant, vindrien a engantxar en un full on hi havia una foto de carnet retallada d'ells mateixos, per tant, només els caldria acabar el dibuix omplint-lo amb les parts del seu cos: cames, braços amb aticulacions, peus i mans. Mireu a l'Iván fent el seu dibuix:

Poc  a poc tots els nens i nenes han anant fent les seves fitxes amb la nostra ajuda, ja que els proporcionavem les peces de paper i els explicàvem com havien de tallar o trencar els paperets per aconseguir-ne de més petits per fer els peus o les artículacions dels braços. En la meva opinió, les instruccions que els donem als nens per a fer una activitat són molt importants i han de ser clares i hem de reflexionar fins quin punt ens interessa que siguin tasques més obertes o tancades (amb més possibilitat de creativitat i imaginació o molt pautada).

Finalment, hem anat penjant els treballs amb pinces en les parets de la classe. No us he dit que la Georgina ha explicat que aquests dibuixos seríen la caratula de totes les fitxes que havien fet al llarg del curs els infants que consisteixen en autorretrats, alguns penjats a classe en dossiers:

Hem acabat l'activitat plàstica i la Georgina ha comentat a la classe que avui era l'últim dia que anàvem les noies de la universitat, i que sortiriem a fer-nos una fotografia al pati aprofinant que feia un molt bon dia. Què bé! Els nens i nenes ja ens coneixien bé i tots ens teníem afecte, i tot i que m'ha sapigut greu despedir-me, aquests últims moments han estat emotius. La fotografia que ens hem fet és maquissima i m'ha fet molta il·lusió, és per això que penso imprescidible que la veieu. En ella sortim la Reyes, la María i jo amb tota la classe de les estrelles:

M'encanta la fotografia!

Aquest grup de P-4 és molt maco i ens ho hem passat molt bé tots plegats aquests dies de projecte escola-universitat.

Penso que almenys d'aquí dues setmanes els tornaré a trobar en la jornada del Campus Mundet, on els nens i nenes visitaràn la nostra "escola", en comptes de nosaltres la seva.

A part de la sessió d'avui amb ells, també m'he volgut fixar per última vegada en els detalls de la classe i de l'escola. Així, us vull mostrar què he trobat a destacar. Per una banda, quan hem sortit a fer-nos la fantastica fotografia de grup he vist per primera vegada el hort de l'escola, que és part dels espais que fan els dimarts. És ben gran, i amb productes molt variats. Està força bé i fa goig, mireu-lo!:

Per últim, també m'he fixat que en els passadissos tenen diferents pòsters penjats, un dels quals tracta les pors infantils. M'ha resultat interessant ja que el tema de les pors ha sorguit a classe d'Intervenció en un parell d'ocasions com a tema principal de les exposicions dels companys. Doncs, en l'escola Eulàlia Bota els nens i nenes han fet un mural on han escrit què fan quan tenen por, tractant d'aquesta manera la por com una cosa natural i normal. Entre d'altres frases, tal i com podeu veure en la fotografia els nens han escrit que quan tenen por s'amaguen sota el llençol, criden als pares i germans o van a la seva habitació. M'ha agradat aquesta idea per a decorar les parets de l'escola, que són plenes de dibuixos i murals, cosa que hem va agradar molt quan vaig tenir una primera impressió de l'escola Eulàlia Bota.